FILMS

Crítica — Trenque Lauquen: Si la Laura no vol que la trobin, les seves raons tindrà

Laura Citarella desborda la narració en aquest film situacionista, feminista i epistolar.

Marla Jacarilla

Trenque Lauquen

Any 2022

País Argentina

Direcció Laura Citarella

Guió Laura Citarella
Laura Paredes

Producció El Pampero Cine
Grandfilm

Repartiment Laura Paredes
Ezequiel Pierri
Rafael Spregelburd
Elisa Carricajo
Juliana Muras
Verónica Llinás
Cecilia Rainero
Rodrigo Paredes

Fotografia Agustín Mendilaharzu

Muntatge Miguel de Zuviria
Alejo Moguillansky

Música Gabriel Chwojnik

Distribució Vitrine Films
Filmin

Durada 250 min

Data d'estrena 9 de juny de 2023

Sinopsi

Una dona desapareix, dos homes en surten a la recerca: els dos l'estimen. Per què ha marxat? Cadascun d'ells té la seva pròpia sospita, i l'oculta a l'altre. Ningú té raó, però algú la té? 

Trenque Lauquen

Any 2022

País Argentina

Direcció Laura Citarella

Guió Laura Citarella
Laura Paredes

Producció El Pampero Cine
Grandfilm

Repartiment Laura Paredes
Ezequiel Pierri
Rafael Spregelburd
Elisa Carricajo
Juliana Muras
Verónica Llinás
Cecilia Rainero
Rodrigo Paredes

Fotografia Agustín Mendilaharzu

Muntatge Miguel de Zuviria
Alejo Moguillansky

Música Gabriel Chwojnik

Distribució Vitrine Films
Filmin

Durada 250 min

Data d'estrena 9 de juny de 2023

Sinopsi

Una dona desapareix, dos homes en surten a la recerca: els dos l'estimen. Per què ha marxat? Cadascun d'ells té la seva pròpia sospita, i l'oculta a l'altre. Ningú té raó, però algú la té? 

Rafa i Ezequiel busquen la Laura. Cap dels dos sap on és ni per què ha desaparegut. Són el seu xicot i el seu company de feina, respectivament. El primer és llenguallarg i una mica prepotent, el segon capbaix i taciturn. Com una mena de parella còmica particular i involuntària, recorren l’Argentina profunda a la recerca de pistes que els portin fins la Laura. El que no saben és que potser Laura s’estima més que no la trobin. Laura ha desaparegut, com Anna, la protagonista del sisè llargmetratge d’Antonioni. No en va, el títol del primer capítol de Trenque Lauquen és “La aventura”. 

L’any 2002 es va constituir El Pampero Cine, un grup de cineastes disposats a experimentar i a dinamitar els mètodes clàssics utilitzats en la indústria cinematogràfica argentina. Un grup d’amics que porten ja més de vint anys fent pel·lícules junts, que constantment intercanvien rols, que reivindiquen un cinema diferent, més artesanal i a l’empara del que es va anomenar nou cinema argentí.

Un grup, en definitiva, que ha estat capaç de crear un univers propi i reconeixible. Aquest grup està format per Mariano Llinás, Agustín Mendilaharzu, Alejo Moguilansky i Laura Citarella. És aquesta darrera qui firma Trenque Lauquen, monumental pel·lícula de més de quatre hores de duració protagonitzada per un personatge que es diu Laura, que també és interpretat per un altra actriu que es diu Laura (Paredes). Però aquesta Laura –personatge– no surt del -no-res. Aquesta Laura –personatge– és la mateixa protagonista que la d’Ostende, film anterior de Citarella, que té un projecte secret –o potser no tan secret– que consisteix a crear una saga on un mateix personatge visqui distintes vides en diferents ciutats argentines. De moment ja en són dos, esperem que en siguin moltes més.

Com Historias extraordinarias o La Flor (pel·lícules dirigides por Mariano Llinás en 2008 i 2018, respectivament), Trenque Lauquen és un film desbordant, i no només pel que fa la duració, perquè Trenque Lauquen no conté una història, sinó moltes. En Trenque Lauquen les narratives se succeeixen i se superposen, el plaer de narrar dels protagonistes provoca un plaer equiparable a l’espectador en escoltar, atendre, intentar esbrinar la veritat; encara que en realitat això no sigui important per a la història, per a les històries.

“TRENQUE LAUQUEN ÉS UNA HISTÒRIA DE FICCIÓ, PERÒ LA REALITAT S’HI FILTRA A BORBOLLS”

El tercer film en solitari de Citarella transita amb habilitat i sense complexos pels diferents gèneres: el que comença com una road-movie de misteri s’apropa progressivament al cine romàntic epistolar per, finalment, virar cap al cine fantàstic amb tocs lynchians. Cartes d’amor secretes, llacunes misterioses, criatures sense identificar, cançons que funcionen com a metàfores i, sobretot, dones emancipades. Tots aquests elements caben en un film com Trenque Lauquen, una obra capaç de fascinar com un calidoscopi que girem sense parar, bocabadats per com una senzilla combinació d’elements pot donar lloc a imatges tan boniques.

Trenque Lauquen és una història de ficció, però la realitat s’hi filtra a borbolls. Per això, Citarella va decidir ubicar el film en la ciutat de la seva família, per això els personatges (Laura, Rafa, Ezequiel…) es diuen igual que els actors. Estructurada en dues parts de sis capítols cadascuna, la pel·lícula adopta els punts de vista dels diferents personatges (Rafa, Ezequiel, Juliana, Elisa Esperanza, Laura…), però sempre amb el mateix fi: conèixer Laura, saber quines són les seves motivacions, les raons per desaparèixer, saber quines coses li commouen, quines coses la fan actuar com actua. Perquè, quan semblava que tot a la seva vida ja estava resolt –a punt de llicenciar-se com a biòloga, d’anar-se’n a viure amb el seu xicot Rafa, de començar una nova vida–, Laura decideix que no, que és millor desaparèixer sense deixar rastre. O, millor dit, deixant un rastre una mica difús, encapçalat per una nota que, en un velat homenatge a Violeta Parra, només diu: “Adeu, adeu. Me’n vaig, me’n vaig”. I és que, a Laura, en els darrers mesos,  li han passat moltes coses. Ha descobert fascinada la correspondència secreta entre Carmen Zuna i Paolo Bertino, ha llegit Biografía de una mujer sexualmente emancipada d’Aleksandra Kolontái i, potser, només potser, s’ha enamorat una mica. Esdeveniments més que suficients per fer que es replantegi la seva vida.

CRÍTICA Laura Citarella

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Sangre en los labios: violent pressentiment del desig"

Rose Glass ens desafia, provoca i sedueix amb el seu segon llargmetratge, una violenta i captivadora relació lèsbica situada en un petit poble de Nou Mèxic. La passió entre Lou...

FILMS

Crítica

"HLM Pussy: Una girlhood per a l’època del post #metoo"

L'òpera prima de la cineasta francomarroquina Nora el Hourch aborda una sèrie de temes —el consentiment, la cultura de la violació i la violència sexual en l'àmbit adolescent—que poden resultar...

FILMS

Crítica

"Animalia: Una llum impredictible"

La notable òpera prima de Sofia Alaoui explora els límits de la ciència-ficció més metafísica.

FILMS

Crítica

"Pequeñas cartas indiscretas: Hipocresia davant de llibertat"

La directora anglesa Thea Sharrock reuneix un cop més les estupendes Olivia Colman i Jessie Buckley en un film ambientat als anys vint del segle passat en un poble on...

FILMS

Crítica

"A pulmón: Capbussar-se al mar amb les directores basques"

Bertha Gaztelumendi i Rosa Zufía bussegen a l'esplèndida realitat de les directores basques del segle XXI en un documental que és alhora una recerca i un descobriment.

FILMS

Crítica

"Club Zero: Alimentació inconscient"

En Club Zero, l'actriu Mia Wasikowska encarna una professora de nutrició amb un perillós pla per al seu alumnat.

FILMS

Crítica

"Tratamos demasiado bien a las mujeres: Carmen Machi, Àngel exterminador amb vestit de núvia"

La dissenyadora de vestuari Clara Bilbao debuta en la direcció amb una arriscada proposta que compta amb un repartiment estel·lar en què destaca Carmen Machi en un paper sorprenent. Tot...

FILMS

Crítica

"Nuestro último baile: Superar el dol ballant"

La directora suïssa Delphine Lehericey combina amb total naturalitat, els llenguatges del cinema i la dansa contemporània.

FILMS

Crítica

"Hotel Royal: L’assetjament masclista com a pel·lícula propera al terror"

El segon llarg de ficció de Kitty Green després de The Assistant reincideix en la vessant tenebrosa de les dinàmiques quotidianes del masclisme a través, aquest cop, de les convencions...

ENTREVISTES

Sandrine Bonnaire

"La intel·ligència d’una actriu i directora"

“El millor instrument de treball per a una actriu és la vida”

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE