Tresors amagats — Pits eterns: Allò que resta és la poesia
És un misteri, com sol ser-ho la poesia, que Kinuyo Tanaka fos capaç d’eludir el sentimentalisme en abordar l’experiència d’una dona que, a les portes de la mort a causa d’un càncer devastador, sent una joia inesperada en lliurar-se al desig sexual. La contenció sentimental, que fa possible que aparegui una emoció profunda, em meravella.
Imma Merino
16 de juliol 2026
Pits eterns (Chibusa yo eien nare)
Any 1955
País Japó
Direcció Kinuyo Tanaka
Guió Sumie Tanaka
Producció
Koi Eisei
Sakagami Shizou
(Estudi Nikkatsu)
Repartiment
Yumeji Tsukioka
Ryoji Hayama
Junkichi Orimoto
Masayuki Mori
Yôko Sugi
Shirô Osaka
Fotografia Kumenobu Fujioka
Música Takanobu Saito
Muntatge Tadashi Nakamura
Plataforma Filmin
Gènere Drama
Durada 106 min
Data d’estrena 23 de novembre del 1955 al Japó
Sinopsi
Fumiko expressa en els seus poemes el malestar que li causa un matrimoni infeliç. Després de divorciar-se del marit, en descobrir que li és infidel, pateix un càncer de pit amb metàstasi. Abans de morir en un hospital, la visita un periodista, que aprecia la poesia de Fumiko, i amb ell sent que viu els seus dies més feliços.
Pits eterns (Chibusa yo eien nare)
Any 1955
País Japó
Direcció Kinuyo Tanaka
Guió Sumie Tanaka
Producció
Koi Eisei
Sakagami Shizou
(Estudi Nikkatsu)
Repartiment
Yumeji Tsukioka
Ryoji Hayama
Junkichi Orimoto
Masayuki Mori
Yôko Sugi
Shirô Osaka
Fotografia Kumenobu Fujioka
Música Takanobu Saito
Muntatge Tadashi Nakamura
Plataforma Filmin
Gènere Drama
Durada 106 min
Data d’estrena 23 de novembre del 1955 al Japó
Sinopsi
Fumiko expressa en els seus poemes el malestar que li causa un matrimoni infeliç. Després de divorciar-se del marit, en descobrir que li és infidel, pateix un càncer de pit amb metàstasi. Abans de morir en un hospital, la visita un periodista, que aprecia la poesia de Fumiko, i amb ell sent que viu els seus dies més feliços.
Potser va passar mentre hi conversava sobre Ozu o Mizoguchi, amb els quals Kinuyo Tanaka va demostrar especialment les seves qualitats com a actriu, però el cas és que Àngel Quintana va ser la primera persona que, fa uns quants anys, em va parlar de Pits eterns explicant-me que va descobrir-la de jove, sentint-se commogut, en una sessió a la "Cinémathèque Française". De fet, vaig saber de l’existència d’aquesta pel·lícula a través d’ell, que aleshores hi va afegir que l’estranyava que no fos més coneguda i vindicada. M’ho va dir valorant-ne la posada en escena que dona compte del talent de Tanaka com a cineasta, però també la sensibilitat i l’audàcia amb què s’hi aborda com una dona, a la qual se li practica una doble mastectomia a causa d’un càncer estès als pulmons, no només escriu a partir de la pròpia experiència, que passa radicalment pel cos, sinó que, patint una malaltia terminal, viu intensament els últims dies a través d’un amor inesperat que allibera el seu desig sexual.
