FILMS

Crítica — Sangre en los labios: violent pressentiment del desig

Rose Glass ens desafia, provoca i sedueix amb el seu segon llargmetratge, una violenta i captivadora relació lèsbica situada en un petit poble de Nou Mèxic. La passió entre Lou i Jackie, la responsable del gimnàs local i una noia culturista que acaba d'arribar, és el desencadenant d'una explosió de sang, lleixiu i anabolitzants.

Elena del Olmo

Sangre en los labios

Any 2024

País Regne Unit i Estats Units

Direcció Rose Glass

Guió Rose Glass i Weronika Tofilska

Producció Andrea Cornwell i Olivier Kassman

Repartiment Kristen Stewart, Katy O’Brian, Anna Baryshnikov, Jena Malone, Ed Harris, Dave Franco

Fotografia Ben Fordesman

Muntatge Mark Towns

Música Clint Mansell

Distribució Filmin i Avalon

Durada 104 minuts

Data d'estrena 12 d'abril de 2024

Sinopsi

La relació entre Lou, la solitària gerent del gimnàs local, i Jackie, una aspirant a culturista, desencadena una onada de violència, mort i persecució en un petit poble de Nou Mèxic.

Sangre en los labios

Any 2024

País Regne Unit i Estats Units

Direcció Rose Glass

Guió Rose Glass i Weronika Tofilska

Producció Andrea Cornwell i Olivier Kassman

Repartiment Kristen Stewart, Katy O’Brian, Anna Baryshnikov, Jena Malone, Ed Harris, Dave Franco

Fotografia Ben Fordesman

Muntatge Mark Towns

Música Clint Mansell

Distribució Filmin i Avalon

Durada 104 minuts

Data d'estrena 12 d'abril de 2024

Sinopsi

La relació entre Lou, la solitària gerent del gimnàs local, i Jackie, una aspirant a culturista, desencadena una onada de violència, mort i persecució en un petit poble de Nou Mèxic.

Macho sluts, una antologia eròtica de relats queer, descansa en la mà de Lou mentre fuma una cigarreta. Va ser publicada en 1988 i la firma Patrick Califia, home bisexual transgènere  que en aquell temps s’identificava com a lesbiana. En els anys anteriors, el moviment antipornogràfic feminista d’Andrea Dworkin batallava contra el moviment lèsbic sadomasoquista, mentre Califia imaginava l’existència d’un univers on etiquetes como top i bottom, home i dona o gai i heterosexual eren transgredides. La presència del llibre accentua la curiositat de Lou davant el panorama queer que s’amplifica més enllà dels límits del seu petit poble. Al igual que Jackie entrena fèrriament per al certamen de culturisme, la lectura implica la formació activa en la identitat lèsbica de Lou.

Rose Glass subverteix el rol esperat per a Lou (Kristen Stewart) que, davant l’evident diferència física amb Jackie (Katy O’Brian), assumeix la posició dominant des que, abans de qualsevol fregament, ordena a la culturista que es giri per administrar-li la primera injecció d’uns addictius i extraordinaris anabolitzants. Lou, que es dedica a desembussar els desbordants lavabos del gimnàs i suportar als clients que els freqüenten, troba el plaer en tenir el control (sexual, romàntic o en netejar les restes de carn, dents i  sang de les parets del seu apartament). Jackie, que té un físic imponent que li concedeix seguretat i protecció, troba plaer en cedir-li el poder a Lou, descobrint en la intimitat una vulnerabilitat que mai ha controlat. El consentiment a partir del qual neix l’erotisme es mesura en la possessió o l’entrega del poder, independentment de la potència física, com explicava Stewart en una entrevista per a Nerdist: “El sexe queer no sempre té a veure necessàriament  amb el físic. Són les històries que ens contem els uns als altres, les històries que ens contem a nosaltres mateixos, les fantasies que tenim, el que volem  sentir. I si comparteixes aquest sentiment, llavors és real. Poc ser gran. Puc ser tan gran com vulgui, encara que faci 1,70 m i pesi menys que ella”.

 

SANGRE EN LOS LABIOS JUGA AMB EL PODER, FÍSIC I SIMBÒLIC, EN UN EXERCICI QUE TRANSFORMA LA REALITAT I, AMB VALENTIA, PERMET QUE LES LESBIANES ES COBRIN LA SEVA VENJANÇA A LA VEGADA QUE, ENTRE ELLES, MOSTREN EL MÉS DELICAT DELS AFECTES O EL MÉS BRUSC DELS FREGAMENTS.

Sangre en los labios desafia amb un pòster d’explotació on el musculós braç esquerre d’O’Brian equilibra el seu cos mentre el dret sosté una pistola en l’aire. Glass abraça l’erotisme que s’allunya dels cànons heteronormatius i entra sense temor en un terreny fetitxista macrofil, apropant-se al muscle contret pel pes de les màquines del Gimnàs Cràter o sota les hàbils mans de Lou, recorrent el cos de Jackie abans que separi les cames. Les relacions de poder són la base d’aquest llaços ardents: les agressions a la germana de Lou, la mirada inquisidora d’un pare homicida o el xantatge de Daisy, que té un aura infantil, amb les dents rossegades per l’excés de sucre, contrasta amb les relacions sexuals a la força que manté amb una subjugada Lou. L’ultraviolència habita els personatges, en un món sòrdid, ombrívol i brut on el fregall i el lleixiu només rasquen les taques de sang resseca de la paret i el menjar traspua grassa, nata i xarop. 

Les minories maltractades dan donen curs a una fantasiosa agressivitat sanguinària que s’allunya a consciència de la moralitat i trenca mandíbules, destrossa tràquees i somnia amb esclafar el pare de la seva xicota. L’horror lasciu dels espasmes i els panteixos ofegats de Saint Maud, símptomes d’una ambigua possessió divina, continuen quan els esteroides eixamplen els muscles de Jackie a la vegada que un grotesc so d’esquinç ens fa regirar-nos en la butaca. Les imatges irreals i al·legòriques qüestionen la realitat i mostren una dimensió onírica que revela una particular percepció dels esdeveniments: Jackie vomita la culpa davant els jutges de l’esperat certamen de culturisme o es transforma, fora de tota lògica física, en una figura mitològica caiguda del cel, salvadora, davant els udols de dolor de Lou. 

Sangre en los labios juga amb el poder, físic i simbòlic, en un exercici que transforma la realitat i, amb valentia, permet que les lesbianes es cobrin la venjança a la vegada que, entre elles, mostren el més delicat dels afectes o el més brusc dels fregaments. Stewart, que amb Lou continua la resignificació de la seva carrera, i O’Brian, que encarna Jackie gracies a una foto en xarxes socials, mantenen, cada una, una relació lèsbica fora del set de rodatge, amplificant l’autenticitat de les escenes que comparteixen, en una equitat de coneixement, que, malgrat no ser necessari per interpretar, no pot ser replicat. Glass abandona les expectatives lligades al binarisme, al físic i al propi realisme narratiu, i dota les seves protagonistes d’una voluntat per crear i ser dins d’una relació construïda sobre els cadàvers d’aquells que les anomenem “monstres”. 

CRÍTICA DIRECTORES PEL·LÍCULA Rose Glass

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FESTIVALS

Canes 2024

"‘All we imagine as light’, de Payal Kapadia, l’aposta d’última hora per la Palma d’Or"

La pel·lícula índia, entre les preferides de la competició, en un Festival de Canes amb major presència de cinema de dones en altres seccions.

ENTREVISTES

Claudine Nougaret

"El so com a creació"

“Es fa so per a una imatge, però cal que la imatge deixi espai al so”.

FILMORETRATS

Sara Gómez

"Cinema, avantguarda, revolució i qüestionament"

Malgrat tenir una vida curta, la cineasta afrocubana va explorar les possibilitats del cinema documental com a eina de transformació social. Amb motiu del 50 aniversari de la seva mort...

ENTREVISTES

Catherine Breillat

"La radicalitat del desig"

El D’A film Festival Barcelona d’aquest any va dedicar la seva retrospectiva a la figura de la francesa Catherine Breillat, una de les directores més transgressores del cinema europeu. A...

FILMS

Crítica

"L’últim estiu: L’improbable control del desig"

Deu anys després del seu anterior film, Breillat torna amb una obra sobre relacions prohibides que evita clixés sensacionalistes i aprofundeix en els racons del desig i la dominació.

FESTIVALS

Canes 2024

"‘The Substance’ de Coralie Fargeat, una brutal experiència cinematogràfica al límit que trasbalsa Canes"

Les dues noves pel·lícules de dones presentades a la secció oficial després de 'Diamant brut', 'The Substance' i 'Bird' d'Andrea Arnold, no podrien ser més diferents i alhora les dues...

ACTUALITAT

MIFDB

"Guia per les Persistències fílmiques de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona"

Una panoràmica immillorable pel cinema fet per dones arreu del món a través de títols provinents de Brasil, Perú, la Xina, Geòrgia, Japó, Xile, Estats Units i Alemanya, entre d'altres...

ENTREVISTES

Delphine Girard

"Les víctimes no són models de perfecció"

“És magnífic que les dones s'ajudin per sobreviure”.

FILMS

Crítica

"Víctima imperfecta: Hi ha víctimes perfectes?"

Delphine Girard es planteja un parell de preguntes: Què passa després de patir una agressió sexual? Com continuen vivint la víctima, l’agressor i la policia que rep la denúncia? D'aquí...

ENTREVISTES

Meg Ryan

"“Estar en companyia de Nora, Jane i Diane només m’ha aportat coses positives com a persona i com a artista”"

Parlem amb l'actriu nord-americana sobre la influència d’Ephron, sobre el que va succeir després de l'estrena d'En carn viva o sobre dirigir una comèdia romàntica que, en comptes de mirar...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE