Festival de Sant Sebastià — Les directores segueixen sense decebre’ns

El Premi KutxaBank-New Directors va ser per a Body of Glass, de Naëmi Ada, una de les pel·lícules més apreciades de la secció. La coreana Yoon Dan-bi va obtenir una Menció Especial del Premi KutxaBank-New Directors per la senzilla i tendra The World Before. El Premi Horizontes Latinos el va guanyar La ilusión de un verano sin fin, d’Alessandra Sanguinetti, preciosa crònica d’una amistat al llarg de vint-i-cinc anys.

El Premi Zabaltegi-Tabakalera va ser per l’excel·lent Teenage Sex and Death at Camp Miasma /Adolescencia, sexo y muerte en Campamento Miasma, de Jane Schoenbrun. També la Menció Especial d’aquesta secció experimental i arriscada la va guanyar una dona, María Aparicio, amb A veces me entra tristeza, otras rebelión, un joc amb dos personatges que es troben al tauler de la ciutat i durant uns dies parlen, caminen i comparteixen la seva vida.

El Premi del Públic Ciutat de Donostia a la Millor Pel·lícula Europea va ser per a Naza, de Yuval Abraham i Rachel Szor, valent documental sobre la guerra de Gaza. El Premi de la Joventut el va guanyar La ilusión de un verano sin fin, d’Alessandra Sanguinetti. El Premi-Otra Mirada, que aquest any premiava les productores independentment de si les pel·lícules estaven dirigides o no per dones, va ser per a Hiroko Matsuda, productora de Soudain/De repente, de Ryusuke Hamaguchi. El Premi Fipresci va recaure a la pel·lícula Muyou No Hito/En la habitación de mi padre, de Maha Harada.

Si ens fixem en la llista d’altres premis, menys famosos i menys publicitats, podem comprovar que també les directores han triomfat. El Premi Laboratori de Cinema i Audiovisual de Tabakalera va donar una Menció Especial a Ningú no borda, de Júlia Coldwell Serra. El Premi Irizar al Cine Basc el va obtenir Txakun Tkakür, d’Elsa Oliarj-Inès, el Premi Sebastiane 2026 el va guanyar Tangles, de Leah Nelson, i el Premi Cine i Infància RTVE & Unicef ​​Espanya va ser per a Josephine, de Beth de Araújo.

Impressiona veure aquesta llista de premiades, impressiona i ens alegra perquè significa que el cinema dirigit i produït per dones segueix endavant, tot i que existeixen grans dificultats. A les entrevistes que vam tenir ocasió de fer al Festival hi havia un sentiment comú: els avenços aconseguits aquests darrers anys es poden perdre ràpidament si no estem atentes. De moment, celebrem aquest ric palmarès de noms femenins. D’algunes de les pel·lícules premiades, i d’altres que no ho han estat, en vam parlar a la crònica de la setmana passada. En aquesta recollim una petita ressenya sobre els títols més interessants que hem vist a la segona part del festival.

Garrat du váimmu/Brace Your Heart, Amanda Kernell (Secció Oficial)

Guanyadora del Premi a la Millor Òpera prima a Venècia amb Sami Blood el 2016, la directora i guionista Amanda Kernell, filla de mare sueca i pare sami, torna de nou a endinsar-se en aquesta comunitat dels gelats confins de Lapònia. En la que és la seva tercera pel·lícula, la protagonista és una jove (interpretada magníficament per Elli Sara Valkeapää, actriu d’ètnia sami), que s’ha de fer càrrec del ramat de rens heretat del seu pare i enfrontar-se a un món d’homes, entre ells, el cap de la comunitat. Amb aires de western, Brace Your Heart deriva cap a un triangle amorós que, tot i ser una mica previsible, no amaga un film de gran duresa, no només pel nevat paisatge que retrata, sinó també per contenir una altra història d’abús sexual que, precisament, serà gairebé una constant entre els títols de les diverses seccions del certamen d’enguany.