Crítica — 3 sèries per passar una bona estona aquest estiu
L'estiu és un bon moment per descobrir noves sèries o recuperar aquelles que han quedat pendents durant la resta de l'any. I, si hi ha un gènere que sempre ve de gust quan baixen les revolucions, és la comèdia. Però no qualsevol comèdia: aquelles que, a més de fer-nos riure, saben retratar les contradiccions del present, construir personatges memorables i parlar-nos de les relacions, les inseguretats o els canvis vitals amb intel·ligència i sensibilitat.
Redacció
13 d'agost 2026
Yo siempre a veces
Et proposem tres títols que comparteixen aquest esperit, tot i ser molt diferents entre si. La cinquena i última temporada de Hacks, que s’acomiada mantenint intacta la química entre les seves protagonistes; Yo siempre a veces, una mirada fresca i generacional sobre el pas a la vida adulta; i Millennial mal, una sàtira tan incòmoda com divertida sobre les angoixes d’una generació que intenta trobar el seu lloc al món.
Tres sèries amb protagonistes femenines complexes, humor afilat i molt més a oferir que unes quantes rialles. Perquè les millors comèdies són, sovint, les que ens fan pensar mentre riem.
1- Hacks (Temporada 5 i última) (HBO Max)
Després de cinc anys i dotze (de moment) Premis Emmy, Hacks, la comèdia televisiva més exitosa de l’última dècada, ha arribat al seu final. I ho ha fet, com no podia ser d’una altra manera, exhibint un amor profund cap als seus personatges que es reflecteix en el que les dues protagonistes, Ava Daniels i Deborah Vance (les imbatibles Hannah Einbinder i Jean Smart, la millor parella de la ficció serial recent), senten l’una per l’altra. Hacks va ser, des del principi, una comèdia ambientada en un univers professional, però amb ecos de la comèdia romàntica i de la screwball clàssica, en què dos personatges en principi oposats estaven condemnats a entendre’s. Al llarg de cinc temporades, la relació laboral i personal d’Ava, la guionista millennial i una mica bocamolla, i Deborah, la superdiva còmica de la generació boomer, ha patit alts i baixos, i les tensions entre elles han generat impactants cliffhangers (com el del desenllaç de la tercera temporada) i han constituït el motor de temporades senceres (la quarta, especialment). Des de mitjans de la quarta temporada, però, i sobretot des de l’emocionant penúltim episodi de la mateixa ("A Slippery Slope"), les creadores i el creador de la sèrie, Lucia Aniello, Paul W. Downs i Jen Statsky, han decidit estabilitzar aquesta relació intergeneracional entre Ava i Deborah i donar-li espai perquè floreixi com el que sempre va ser: un vincle amorós entre dues amigues que, malgrat els desitjos de les fans (sobretot del nodrit fandom queer de la sèrie), és, més que res, una connexió espiritual i emocional que va molt més enllà dels límits del sexe i de l’amor romàntic.
2- Yo siempre a veces (Movistar Plus+)
Dues Martes, Marta Bassols i Marta Loza, estan al capdavant de Yo siempre a veces, la sèrie produïda per Suma Content (la productora de Javier Ambrossi i Javier Calvo) que Movistar Plus+ va estrenar el passat 23 d’abril i que acaba de projectar-se al festival Canneseries, on ha guanyat el premi al millor guió. Els sis breus episodis de Yo siempre a veces donen per a molt. Narren un enamorament explosiu, el de Laura (Ana Boga) i Rubén (David Menéndez), un embaràs inesperat i el calvari que Laura ha de travessar, amb un bebè a coll, de casa en casa per una Barcelona gentrificada i precaritzada. Parlem amb Bassols i Loza, creadores i guionistes de la sèrie i, respectivament, també actriu i directora, sobre maternitats dissidents, heroïnes polièdriques, precarietat i classe social.
Llegeix l’entrevista a la Marta Bassols i Marta Loza, creadores i guionistes de Yo siempre a veces.
3- Millennial Mal T.1 (Filmin)
Objectes decoratius, fotografies i postals sobre unes parets de color verd pastel envolten una Judith que encara és al llit, a punt de començar la seva rutina diària: alimentar el gat, fer aeròbic seguint la televisió, prendre col·lagen i preparar l’encreuat que s’endú a la feina —tot plegat mentre apareixen els crèdits en Comic Sans, un gest que parla per si sol—. L’obertura de Millennial Mal ens presenta la protagonista a través del seu espai, fent que, fins i tot abans de conèixer el context de la premissa, tinguem la sensació que ja la coneixem. No és casual que el primer que veiem sigui l’habitació, un espai que directores com Sofia Coppola o Greta Gerwig han entès com a fonamental en la construcció cinematogràfica dels universos íntims de l’adolescent (allò que s’ha arribat a conèixer com a "bedroom aesthetics"). Aquí hi ha la clau i, alhora, el contrast que des d’un bon començament planteja Lorena Iglesias, creadora i actriu de la sèrie: una dona adulta presentada a través d’estratègies narratives habitualment associades a gèneres com el coming of age i la comèdia universitària. Aquests referents no s’amaguen mai; al contrari, són evidents en tot moment, i això sembla una autèntica declaració d’intencions.
