4 llibres de cinema per aquestes vacances d’estiu
L'estiu també és temps de lectura. Aquells dies en què el ritme s'alenteix conviden a recuperar llibres que feia temps que esperaven trobar el seu moment o a descobrir novetats que ens permeten continuar gaudint del cinema... lluny de la pantalla. Es tracta de quatre llibres molt diferents entre si —entre la biografia, l'assaig i la novel·la gràfica—, però amb un mateix objectiu: reivindicar les dones com a protagonistes de la cultura cinematogràfica i convidar-nos a mirar el cinema amb més context, més profunditat i nous interrogants.
Redacció
13 d'agost 2026
Les quatre propostes que et recomanem aquest estiu comparteixen una mateixa voluntat: acostar-nos al cinema a través de les dones que l’han fet, l’han pensat i l’han transformat. Hi trobaràs la biografia de la icònica Jane Birkin, una nova aproximació a la figura de Marilyn Monroe de la mà de María Hesse aprofitant que l’1 de juny es va celebrar el centenari del seu naixement, i la imprescindible edició de col·leccionista de Persèpolis, de Marjane Satrapi, que coincideix amb el 25è aniversari de la seva primera publicació i arriba pocs mesos després de la mort de l’autora.
La selecció es completa amb El deshielo de la voz. Las cineastas y sus tentativas de escribir lo femenino, de Shaila García Catalán i Jessica Izquierdo Castillo, un assaig que va més enllà de les filmografies i les biografies per preguntar-se com les cineastes han construït altres formes de representar l’experiència femenina i quins llenguatges han desenvolupat per escapar dels models tradicionals de representació.
1- Marilyn. Una biografía, María Hesse (Editorial Lumen)
Qui era Norma Jeane Baker? Darrere de l’actriu més coneguda de la història del cinema del segle XX s’amagava una dona que continua sent una gran desconeguda. La vida de Marilyn Monroe està plena de moments especials que descobrim amb una mirada que centra la mirada en el que podem anomenar el costat lluminós de l’actriu.
Narrat en primera persona, com si fos la mateixa Marilyn qui ens expliqués la seva vida, el llibre s’estructura en capítols titulats amb el nom de famoses pel·lícules de l’estrella. El text està enriquit amb petits textos de la pròpia Marilyn extrets d’entrevistes, llibres, poemes o diaris personals que, d’alguna manera, complementen el relat. Tot acompanyat d’il·lustracions molt belles i molt evocadores amb el peculiar estil de l’artista, ple de plantes i flors que, a cada pàgina, il·luminen el que ens està descrivint.
Tres llenguatges diferents, el text falsament autobiogràfic, els poemes i frases literals i les il·lustracions, es conjuguen per donar-nos una imatge desconeguda d’una de les icones més importants del segle XX. Hesse deixa clares les seves intencions en la introducció quan diu que el que vol és mostrar l’altra veritat de Marilyn, la que no es volia veure perquè ella era una dona perillosa i era preferible ocultar-la i convertir-la en un objecte de desig buit. L’autora també afirma que, tot i ser un llibre molt documentat, aquesta biografia és una ficció inventada a partir del que la mateixa Marilyn va revelar o va callar al llarg de la seva vida.
2- Persépolis, de Marjane Satrapi (Editorial Reservoir Books)
L’editorial Reservoir Books ha publicat una edició de col·leccionista de Persèpolis de la historietista, pintora i directora de cinema iranià Marjane Satrapi quan es compleixen 25 anys de la seva primera publicació en francès i coincidint amb la seva mort recent, el 4 de juny passat.
Persèpolis narra la revolució islàmica iraniana vista des dels ulls d’una nena de deu anys, que assisteix atònita al canvi profund que experimenta el seu país mentre ha d’aprendre a portar el vel. El seu somni serà fugir.
L’estoig recupera l’obra en el format original, quatre toms, que inclouen un pròleg de Satrapi en què revela que quan Persèpolis es va començar a publicar a França, ella pensava que el món avançava "en la direcció correcta" i que la "dictadura de la República Islàmica de l’Iran semblaria Història antiga: per desgràcia em vaig equivocar".
Diu Satrapi al pròleg que en tots aquests anys, "el llibre ha estat aclamat i també ha estat prohibit. El van prohibir per les seves escenes sexuals (encara desconec on es troben aquests passatges), per les seves escenes de tortura i, més recentment, per la seva islamofòbia". "Agafo les prohibicions com un compliment. Un llibre prohibit sempre és un bon llibre", afegeix.
3- Jane Birkin (Editorial Circe)
Seguint la seva línia de recuperar figures de dones interessants de la història, no només del cinema, sinó també de la cultura i l’activisme, Editorial Circe acaba de publicar el llibre Jane Birkin, de Marisa Meltzer. Publicat originalment el 2025, aquesta biografia respon plenament al que el seu títol original promet: "It Girl. The Life and Legacy of Jane Birkin", és a dir, ‘La noia de moda. Vida i llegat de Jane Birkin’.
Jane Birkin va morir el 16 de juliol de 2023. Tenia 76 anys i feia tota la vida que era una icona de la dona moderna, el prototip de la dona francesa, tot i ser anglesa. Va enlluernar en la seva primera aparició al cinema amb només disset anys i, des d’aleshores, mai no va deixar de ser una figura pública, reconeixible i imitada. Va tenir quatre companys de vida i tres filles, a qui adorava, però, per sobre de tot, Jane Birkin era Jane B, una dona darrere de la icona. És aquesta dona —la que s’amaga darrere de la cançó més provocadora de la història, de la bossa d’Hermès que porta el seu nom i dels seus amors i els desamors— la que intenta reconstruir la periodista Marisa Meltzer. Coneguda per la seva columna Me Time ("Temps per a mi") a The New York Times, Metzer va créixer al costat d’una mare activista del feminisme de la segona onada. Nascuda a Califòrnia, ha desenvolupat tota la seva carrera professional a Nova York, on ha col·laborat, entre altres publicacions, amb The New Yorker, Vanity Fair i Vogue.
4- El deshielo de la voz. Las cineastas y sus tentativas de escribir lo femenino (Tirant Editorial)
El deshielo de la voz. Las cineastas y sus tentativas de escribir lo femenino de Shaila García Catalán i Jessica Izquierdo Castillo (eds.), se situa en el marc de tres projectes dirigits per les dues editores del llibre, finançats per la Universitat Jaume I, la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Comunitat Valenciana, i l’Institut de les Dones – Ministeri d’Igualtat. Tots tres plantegen un acostament a la intimitat, els vincles i l’anàlisi del discurs audiovisual del cinema espanyol del segle XXI. En la introducció, titulada "Érase una voz… una por una", García Catalán i Izquierdo Castillo obren la qüestió que travessa tot el llibre: "¿Cómo reconocer una voz autoral y singular en un oficio colectivo? ¿Cómo reconocer una voz que no se borre entre las exigencias de una industria?". Així, la cerca d’aquesta veu obre un altre concepte nodal del llibre: l’estil: "Podríamos decir que la voz autoral nace de una inevitable repetición, de lo que insiste, de lo que deviene estilema y estilo hasta hacer firma e, incluso, cierta insignia, y un nombre propio entre los espectadores, la crítica y la industria. Por ello, cuando analizamos los textos fílmicos y rastreamos en la escritura fílmica la voz enunciativa hablamos precisamente de esas marcas que transportan la huella de un decir".
