passat
present
futur
Especial Festivals
Festival de Sant Sebastià:
Visca les directores!
La 73a edició del Festival de Sant Sebastià ha servit per comprovar que el cinema realitzat per dones està plenament consolidat. Amb matisos, és clar: encara falten moltes conquestes. Però la Concha d'Or per a ‘Los domingos’, d'Alauda Ruiz de Azúa, i el Premi Kutxabank-Nous Directors per a ‘Vaegtloes/Ligereza’, de la danesa Emilie Thalund, als quals cal sumar la Menció...
Servint cony
22 €
“LA INFLUÈNCIA FEMENINA ÉS NECESSÀRIA A LES PEL·LÍCULES.”
Lois Weber
Festival de Sitges:
Aquelarres imaginats
La comunitat de cineastes dones dins del gènere és cada vegada més potent i indiscutible. Així ho demostren alguns dels films més destacats de la 58a edició del Festival de Sitges: propostes radicals que, dins i fora de la Secció Oficial, estableixen línies de subversió i comparteixen un esperit de transformació des de la mirada feminista. Aquí en repassem algunes.
En profunditat
GRATIS
Oceans de ràbia: La mirada feminista a l’’slasher’
L’estrena del ‘remake’ de ‘Sempre sabré què vau fer l’estiu passat’, dirigit per Jennifer Kaytin Robinson, presenta l’oportunitat de fer una revisió de l’’slasher’ com a gènere tradicionalment dominat per la mirada masculina i la seva subversió per part de cineastes dones al llarg de diverses dècades.
“PER MI, LES PEL·LÍCULES DE GÈNERE SÓN PEL·LÍCULES POLÍTIQUES.”
Coralie Fargeat
Lillian Hellman:
Quan la guionista és l’estrella
El Festival de Sant Sebastià dedica una retrospectiva a una de les poques dones que, sense ser actriu, va aconseguir la fama com a creadora al Hollywood clàssic, l'autora de ‘La loba’ i ‘La calúmnia’, entre d'altres.
Lourdes Portillo:
Marta Selva ens descobreix Lourdes Portillo
Fins al 4 de desembre se celebra a Barcelona el Volum II de la 33a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, inaugurat amb la primera projecció del cicle ‘Documentalistes Llatinoamericanes. Homenatge a Lourdes Portillo’, dedicat a reivindicar la figura de Lourdes Portillo, una de les referents fonamentals del moviment cultural i cinematogràfic xicano.
“L’OPTIMISME ÉS UNA OBLIGACIÓ.”
Andrea Arnold
També et pot interessar
Crítica:
Pubertat: Una història de castells, adolescents i consentiment
Després de l'èxit de ‘Vida perfecta’, Leticia Dolera torna com a creadora, guionista i protagonista de ‘Pubertat’, una sèrie ambientada en la cultura castellera catalana que donarà molt a parlar per abordar temes tan actuals com la sexualitat adolescent, el consentiment, la violència de gènere i la influència que la misogínia estructural té en l'educació de la generació més jove.
Crítica:
La niña de la cabra: La por a l’home ha inventat els contes
La directora, guionista i actriu madrilenya Ana Asensio presenta el seu segon llargmetratge, ‘La niña de la cabra’, després d’haver gaudit de l'èxit en festivals amb la seva òpera prima, ‘Most Beautiful Island’. Navegant en un gènere radicalment oposat, la pel·lícula, estrenada en la passada edició del Festival de Màlaga, centra el punt de vista en Elena, una nena de vuit anys turmentada per ínfules religioses, la mort de la seva àvia i un univers que li genera infinites ansietats. Els propis records de la cineasta són l’origen d'un relat que es mou entre el coming of age, la fantasia i la representació de la realitat social del moment.
Crítica:
La furia: Immensa Ángela Cervantes
'La furia', segona pel·lícula de Gemma Blasco, es va estrenar al Festival de Màlaga, on va rebre tres premis: Biznaga de Plata a la millor interpretació femenina per a Ángela Cervantes ex aequo amb Miriam Garlo per 'Sorda', Biznaga de Plata a la millor interpretació masculina de repartiment per a Àlex Monner i Biznaga de Plata al millor muntatge per a Dídac Palou i Tomás López. 'La fúria' ha estat el film escollit per inaugurar el Festival D'A aquest any.
Locarno:
Un Locarno per descobrir noves cineastes
Malgrat que no hi hagi cap directora nacional a les competicions de llargmetratges, el festival suís acull al concurs de Lleopards del demà el nou curt d'Irene Moray, ‘Plàncton’.
María Herrera:
Recuperar el poder de la mirada, ser subjecte del desig
“El conte és amb ella mateixa, amb la seva mirada i el seu desig, un viatge per recuperar el poder en la seva mirada. Per a mi es qüestiona fins i tot si el que ha passat és tan greu, però el que ha vist és el que ha passat. De vegades ens fem ‘gaslighting’ a nosaltres mateixes com a mecanisme de defensa”
“LES DONES NO HEM VINGUT NOMÉS PER FER UNA OPERA PRIMA, HEM VINGUT PER QUEDAR-NOS.”
Neus Ballús
Leticia Dolera:
“‘Pubertat’ és una sèrie esperançadora”
"Volia enmarcar la sèrie dins l'àmbit de la cultura popular perquè em sembla una cosa molt local, però alhora molt universal. Totes les regions del món tenen la seva cultura popular, és gairebé una necessitat sentir que mantenim part del nostre llegat. M'interessava aquesta convivència, de vegades tensionada i de vegades no, entre la tradició i el progrés".
“QUÈ DIFÍCIL ÉS DONAR CONSELLS! ELS DIRIA QUE PASSI EL QUE PASSI NO DEIXIN DE SER SINCERES AMB ELLES MATEIXES, QUE DEFENSIN LA SEVA LLIBERTAT I LA SEVA CREATIVITAT I QUE NO ES DEIXIN ENGANYAR PEL QUE DICTA EL MERCAT.”
Josefina Molina
Crítica:
The Mastermind: Atracament imperfecte
Les admiradores de la nord-americana Kelly Reichardt ('First Cow', 'Certain Women'), una de les cineastes més importants de les darreres...
Crítica:
La virgen de la Tosquera: La reinvenció del terror gòtic
La directora argentina Laura Casabé adapta en ‘La virgen de la Tosquera’ dos relats breus de Mariana Enríquez.
Crítica:
Los domingos: Àngels i dimonis
Amb ‘Los domingos’, el seu tercer llargmetratge, la cineasta basca Alauda Ruiz de Azúa s'ha convertit en la segona directora...
Crítica:
La hermanastra fea: La bellesa erosiona la corporeïtat
L’òpera prima de la cineasta noruega Emilie Kristine Blichfeldt va guanyar el premi a la millor pel·lícula en la darrera...
Crítica:
Una casa llena de dinamita: Quan va despertar, l’amenaça nuclear encara hi era
Kathryn Bigelow ens ofereix, en el seu onzè llargmetratge, un tens thriller que mostra els secrets d'una crisi geopolítica.
Tresors amagats:
The Girl: O la radicalitat de mirar-se entre lesbianes
Hi ha pel·lícules que se't queden a dins per la força d’un gest únic i radical. Quan vaig topar-me amb...
Crítica:
Jugar con fuego: El fracàs d’un pare
Millor pel·lícula a l'última edició del BCN Film Festival i Copa Volpi al millor actor a la Mostra de Venècia...
Crítica:
Pubertat: Una història de castells, adolescents i consentiment
Després de l'èxit de ‘Vida perfecta’, Leticia Dolera torna com a creadora, guionista i protagonista de ‘Pubertat’, una sèrie ambientada...
Crítica:
Los lazos que nos unen: De l’amor i de l’aferrament
Dirigida per la cineasta francesa Carine Tardieu (‘Los jóvenes amantes’) i presentada a competició a la secció Orizzonti del Festival...
Crítica:
On Falling: Supervivència grisa a l’era del turbocapitalisme
En ‘On Falling’, l'actriu Joana Santos dona vida a una immigrant amb poques oportunitats per escapar de la precarietat.
MILLORS PEL·LÍCULES DEL 2024
Crítica:
Lesvia
Aquesta és una de les millors pel·lícules inèdites del 2024.
Crítica:
Witches
Aquesta és una de les millors pel·lícules inèdites del 2024.
Crítica:
Toxic
Aquesta és una de les millors pel·lícules inèdites del 2024.
Crítica:
La prisonnière de Bordeaux
Aquesta és una de les millors pel·lícules inèdites del 2024.
Crítica:
Apple Cider Vinegar
Aquesta és una de les millors pel·lícules inèdites del 2024.
Crítica:
The last showgirl
Aquesta és una de les millors pel·lícules inèdites del 2024.
Crítica:
Zafari
Aquesta és una de les millors pel·lícules inèdites del 2024.
Crítica:
Filmei paxaros voando
Aquesta és una de les millors pel·lícules inèdites del 2024.
Crítica:
Querido trópico
Aquesta és una de les millors pel·lícules inèdites del 2024.
Crítica:
Janet Planet
Aquesta és una de les millors pel·lícules inèdites del 2024.
Crítica:
Una sombra oscilante
Aquesta és una de les millors pel·lícules inèdites del 2024.
Crítica:
L’edat imminent: Estimar l’àvia
‘L'edat imminent’ és l'òpera prima del Col·lectiu Vigília de la UPF de Barcelona, un grup format per sis estudiants de...
Crítica:
Bird: Voler volar
El nou film de la directora britànica Andrea Arnold barreja realisme social d'extraradi amb elements màgics.
Crítica:
El baño del diablo: Ànimes turmentades pretenent evitar la condemna eterna
El quart film de Veronika Franz i Severin Fiala ens submergeix en uns aterridors fets succeïts en diversos països de...
Crítica:
Salve Maria: Per què no l’estimo?
Mar Coll s'atreveix amb un tema molt difícil i ple d'arestes en intentar explicar el rebuig d'una mare jove cap...
Crítica:
La sustancia: Més jove, més bonica, més perfecta. Com tu, però millor
Després del seu debut el 2017 amb 'Revenge', la directora francesa Coralie Fargeat torna amb 'La sustancia', un desmesurat film...
Crítica:
I Saw the TV Glow: Resplendor absorbent
Jane Schoenbrun fa una reflexió brillant sobre el poder de la televisió en un film que es mou entre la...
Crítica:
Los destellos: Difuminat en el fons
El tercer llargmetratge de Pilar Palomero va competir per la Concha d’Or durant la 72a edició del Festival de Sant...
Crítica:
Un lugar común: La invisibilitat d’una mare
L'òpera prima de Celia Giraldo és una sorprenent tragicomèdia sobre una dona de 50 anys, que es troba davant d'una...
Crítica:
Un sol radiant: Els últims dies
Un sol radiant és el resultat de l'esforç col·lectiu de cinc alumnes de la UPF que s'ha guanyat un lloc...
Crítica:
As Neves: On és la Paula?
Sonia Méndez construeix un convincent thriller juvenil gallec al voltant de la desaparició d'una jove.
Crítica:
Música: La música dels clàssics
Revisió d’una tragèdia clàssica amb una mirada molt contemporània.
Crítica:
Mamífera: El desig de no ser mare
En el seu tercer llargmetratge de ficció, Liliana Torres explora la voluntat de no tenir fills en una comèdia dramàtica...
Crítica:
La quimera: Una faula entre dos mons
El quart llargmetratge d'Alice Rohrwacher ens parla, amb lirisme i vitalitat, de la importància que tenen en les nostres...
Crítica:
Sangre en los labios: violent pressentiment del desig
Rose Glass ens desafia, provoca i sedueix amb el seu segon llargmetratge, una violenta i captivadora relació lèsbica situada en...
Crítica:
How to have sex: Us ho adverteixo, no hi ha escapatòria
La britànica Molly Manning Walker es va alçar com a guanyadora de la secció Un certain regard del Festival de...
Crítica:
Los pequeños amores: El mirall que és la teva mare
En el seu segon llargmetratge, Celia Rico profunditza en el concepte de filladat, una paraula que no recull el diccionari,...
Crítica:
Not a pretty picture: Com rodar la pel·lícula de la teva pròpia violació
La recuperació del film de Martha Coolidge, títol clau del cinema feminista dels setanta, no podia ser més oportuna en...
Crítica:
Tótem: Dir adéu fa mal
Cinc anys després de La Camarista, la directora mexicana Lila Avilés ens torna a sorprendre amb la història d'un microcosmos...
ELS MÉS LLEGITS:
TRESORS AMAGATS
Pel·lícules dirigides per dones que mereixen ser redescobertes: obres invisibilitzades, oblidades o que no han tingut el ressò que es mereixen.
Meek’s Cutoff
Any 2010
País EEUU
Direcció Kelly Reichardt
Guió Jon Raymond
Producció
Evenstar Films
Filmscience
Harmony/Primitive Nerd
Repartiment
Michelle Williams
Bruce Greenwood
Rod Rondeaux
Paul Dano
Will Patton
Zoe Kazan
Fotografia Christopher Blauvelt
Disseny de producció David Doernberg
Música Jeff Grace
Muntatge Kelly Reichardt
Disponible Lloguer en Prime Video
Durada 104 mins
Data d’estrena Festival de Venècia 2010
Gènere Western
Sinopsi
Estats Units, 1845. Tres famílies de migrants es dirigeixen a un fèrtil vall d’Oregon. Viatgen amb totes les seves possessions i l’esperança d’una vida millor. El seu guia és Stephen Meek, un fanfarró que els ha convençut de separar-se del gruix de la caravana i seguir una drecera. La seguretat de Meek contrasta amb l’evidència que s’han perdut i que l’aigua i els avituallaments escassegen de manera alarmant. Pel camí es troben amb un nadiu americà a qui capturen. Després d’una acalorada discussió sobre si executar-lo o no, acorden mantenir-lo presoner perquè els guiï. L’Emily, una de les dones de la caravana, és qui més interactua amb ell i fins i tot arriba a encanonar Meek amb un rifle quan aquest amenaça matar l’indi.
Locura de Mujer (Heller Wahn)
País
Alemanya Occidental
França
Any 1983
Direcció Margarethe von Trotta
Guió Margarethe von Trotta
Producció
Bioskop Film
Les Films du Losange
Westdeutscher Rundfunk (WDR)
Repartiment
Hanna Schygulla
Angela Winkler
Peter Striebeck
Christine Fersen
Franz Buchrieser
Wladimir Yordanoff
Fotografia Michael Ballhaus
Muntatge Dagmar Hirtz
Música Nicolas Economou
Plataforma MUBI
Durada 105 minuts
Data d’estrena Estrenada a Espanya el 25 de febrer de 1983
Sinopsi
Ruth, una pintora introvertida i esposa d'un reconegut pacifista, pateix fòbia social i episodis depressius que la condueixen a intents de suïcidi. Durant unes vacances, coneix Olga, una professora germanista recentment separada, que conviu amb un músic obsedit per la seva carrera. La seva amistat es desenvolupa enmig de relacions tòxiques amb companys sobreprotectors o egocèntrics fins que el marit de Ruth, Franz, comença a sentir-se amenaçat per la complicitat entre elles. Ambdues viatgen a Egipte i Ruth ha d’escollir entre la lleialtat al seu marit i la seva nova amiga. El desenllaç és ambigu, movent-se als límits entre la realitat i la fantasia. El tema central és la salut mental, la creativitat femenina i les dinàmiques de poder en una relació.
Bajarí
Any 2012
País Espanya
Direcció Eva Vila
Guió
Eva Vila
Cándido Álvarez
Producció
Lastor Mitjana
Eva Vila
Televisió de Galícia (TVG)
Repartiment
Karime Amaya
Winny Amaya
Juanito Manzano
Edu Cortés
Fotografia Joan Tisminetzky
Música Diversos
Muntatge
Ernest Blasi
Nuria Esquerra
Plataforma Filmin
Durada 80 min
Data d'estrena 13 de setembre del 2013
Sinopsi
En Juanito està a punt de complir el seu somni de tenir un parell de botes vermelles que el convertiran en un veritable ballador de flamenc. El seu oncle Coco, un llegendari cantaor en els tablaos de Barcelona, l'ajudarà a aconseguir-ho. El flamenc passa de generació en generació dins la comunitat gitana que va veure néixer Carmen Amaya, la millor bailaora de flamenc de tots els temps. La seva neboda neta, Karime Amaya, viatja a Barcelona per seguir-ne els passos. El viatge es completa quan Mercedes Amaya “Winny”, la seva mare, decideix acompanyar-la des de Mèxic per preparar un espectacle amb alguns dels i de les majors talents de la ciutat. Juntes descobriran l'esperit de Bajarí, que significa “Barcelona” en caló, la llengua dels gitanos.
Lo mejor de mí
País Espanya
Any 2007
Direcció Roser Aguilar
Guió
Roser Aguilar
Oriol Capel
Producció Escándalo Films
Repartiment
Marián Álvarez
Juan Sanz
Lluís Homar
Pablo Derqui
Carmen Machi
Nausicaa Bonnín
Fotografia Isaac Vila
Muntatge Bernat Vilaplana
Música Jens Niumaier
Plataforma Filmin
Durada 1h 19 min
Data d’estrena 7 de març del 2008 (Locarno 2007)
Sinopsi
'Lo mejor de mí' és una pel·lícula sobre la pèrdua de la innocència. Tracta de la distància entre les fantasies i la realitat. De la voluntat de fer les coses bé i que al final tot s’espatlli. Dels silencis i el dolor. Del dubte. De la il·lusió per trobar alguna cosa, per després descobrir que el millor no és el que esperaves… I explica, també, que sempre hi ha molt més.
Celia
País Austràlia
Any 1989
Direcció Ann Turner
Guió Ann Turner
Producció Seon Film Productions
Repartiment Rebecca Smart, Victoria Longley, Mary-Anne Fahey, Nicholas Eadie i Alexander Hutchinson
Fotografia Geoffrey Simpson
Muntatge Ken Sawolls
Música Chris Neal
Plataforma
actualment no disponible a cap plataforma.
Edició en DVD i Blu-ray de Second Run editada l’octubre de 2021
Durada 102 minuts
Data d’estrena 15 de gener de 1990
Sinopsi
Incapaç d’afrontar una sèrie de desenganys i adversitats, la petita Celia, una nena de 9 anys que viu en un suburbi de Melbourne als anys 50, comença a confondre la realitat amb la fantasia.
Directora de càsting, il·lustrat per Maria Picassó. Llegir més
Muntadora, il·lustrat per Luci Gutiérrez. Llegir més
Productora, il·lustrat per Núria Just. Llegir més
Compositora de bandes sonores, il·lustrat per Ana Santos. Llegir més
Supervisora d’efectes visuals, il·lustrat per Núria Tamarit. Llegir més
ENS AGRADA
MIA HANSEN-LØVE, ESPIGA D'HONOR DE LA 70a SEMINCI
MEH
POQUES ESTRENES DE FILMS DIRIGITS PER DONES
NO ENS AGRADA
LA MORT DE DIANE LADD I PAULINE COLLINS
SUBSCRIU-TE A FILMTOPIA:
I recorda: la millor manera de donar-nos suport és a través de les subscripcions i dels productes de la nostra botiga. D’aquesta manera, els teus diners els podem seguir transformant en crítiques, reportatges, entrevistes i altres continguts. Subscriu-t’hi i fes créixer Filmtopia!
subscripció mensual
4,99€
al mes
-
Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo
subscripció FAN CLUB
99€
a l’ANY
-
Accés il·limitat a tots els continguts
-
Regal d'un llibre
-
1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones
-
1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona
-
1 samarreta de Filmtopia
-
(Oferta vàlida només a Espanya)