2023

Top 10 millors films nacionals del 2024

La difícil selecció de pel·lícules espanyoles.

Crítica — Rodeo: Una motomami genuïna i rebel

L'òpera prima de la francesa Lola Quivoron s'endinsa en la subcultura de les trobades il·legals de motos des de la perspectiva femenina.

Crítica — Alteritats: La normalitat de la diferència

Vuit dones parlen de la seves diverses vivències lesbianes.

Crítica — Anatomía de una caída: Dissecció de les el·lipsis

Sobri i ambigu thriller judicial amb la degradació de les relacions afectives com a teló de fons.

Crítica — La imatge permanent: De cançons populars, plàtans canaris i autenticitat proletària

Laura Ferrés va guanyar l'Espiga d'Or de la Seminci amb aquesta pel·lícula insòlita que navega entre dos temps i connecta dues dones relacionades per un secret del passat. Una rara...

Crítica — Notre corps

Crítica — The mother of all lies

Crítica — O Corno: La llibertat de decidir ser mare (o no)

D'una gran intensitat epidèrmica, el segon llarg de Jaione Camborda ressegueix la fugida d'una llevadora a la Galícia dels anys setanta.

Crítica — Creatura: Les tres edats de la repressió del desig femení

Després de Julia Ist, la directora Elena Martín explora des de l'autorepresentació com la sexualitat femenina esdevé tabú ja des de la infantesa.

Crítica — Las chicas están bien: Un estiu feliç

Conte d'estiu amb bones amigues.

Crítica — Banel & Adama

Crítica — Barbie: La bomba rosa

Barbieland no és el paradís que les Barbies creuen que és.

Crítica — All dirt roads taste of salt

Crítica — Els encantats: Retrat de mare patint amb homes de fons

El tercer llargmetratge d'Elena Trapé mostra la crisi d'una dona que ha de bregar amb la separació i reestructurar la vida.

Crítica — La hija eterna: Els fantasmes d’un vincle maternofilial

Joana Hogg ens regala un conte gòtic en què Tilda Swinton interpreta el paper doble de mare i filla.

Crítica — El hombre más feliz del mundo

Crítica — A los libros y a las mujeres canto: Llibres, sororitat i àlbums familiars

María Elorza dirigeix un documental que en realitat és una carta d'amor a la literatura.

Crítica — 20.000 especies de abejas: Crida’m pel meu nom

Estibaliz Urresola Solaguren aborda amb delicadesa i extrema empatia la realitat d'una nena trans i el seu entorn en un film, nominat a 11 Goyas, que va guanyar amb Sofia...

Crítica — Una bonita mañana: Passeig per l’amor i la mort

Léa Seydoux enlluerna i emociona al nou film de Mia Hansen-Løve, una íntima i sensual reflexió sobre la manera com la vida i la mort, el plaer i el dolor,...

Crítica — El caftán azul: Tradició, amor i progrés

Maryam Touzani dirigeix un drama intimista que reivindica l'amor en totes les seves formes.

Crítica — Saint Omer: La mort i la distància

En aquest drama judicial, Alice Diop reinterpreta de manera lliure el mite de Medea.

Crítica — La amiga de mi amiga: Les noies estan (molt) bé

L'òpera prima de Zaida Carmona és una comèdia refrescant d'embolics lèsbica que combina l'aparent lleugeresa del cinema de Rohmer amb l'esperit indie de Go Fish, de Rose Troche.

Crítica — Tengo sueños eléctricos: Pare no n’hi ha més que un

Valentina Maurel compon una valenta, i arriscadíssima, òpera prima sobre una adolescent que busseja en les turbulentes aigües del món adult de la mà del seu conflictiu pare. Una història...