Crítica:
La supernova còmica Rose Byrne ("Platónico", "La boda de la meva millor amiga") enlluerna, i sorprèn, en el segon llargmetratge de Mary Bronstein, una visió salvatge i negríssima de la maternitat amb la qual l’actriu acaba de guanyar un Globus d’Or, després d’emportar-se l'Os de Plata a la millor interpretació femenina al Festival de Berlín. A més d'un títol insuperable, "Si pudiese, te daría una patada" porta en el seu ADN el ritme frenètic i asfixiant dels films dels germans Safdie, un dels quals, Josh Safdie, produeix la pel·lícula.
Crítica:
En el seu nou llargmetratge, la directora portuguesa Rita Azevedo filma la seva particular carta d'amor a Grècia, 17 anys després d'haver-hi viatjat per primera vegada.
Tresors amagats:
L’existència de "Night Hunter" ja és, en si mateixa, una declaració: animació artesanal feta de milers de collages, pura matèria d’imatge en moviment que tremola. Des d’un cinema pensat amb les mans, Stacey Steers ens retorna a Lillian Gish, però en una altra nit: una en què batega la genealogia silenciosa d’actrius atrapades en arquetips femenins. I ja sabem què li toca fer a una bona presonera: escapar-se.
Crítica:
Part de la programació d’Un Certain Regard al Festival de Canes, l’òpera prima de l’actriu Kristen Stewart s’endinsa en l’adaptació de les memòries de l’escriptora Lidia Yuknavitch. A "La cronología del agua", la cineasta conjura un retrat fragmentat del ressorgiment de la Lidia a través de l’experimentació formal, després d’una infantesa marcada pels abusos sexuals, una joventut travessada per l’abús de substàncies i una edat adulta sanada pel ritual de l’escriptura.
Crítica:
En el seu primer llargmetratge, Jana Montllor explora la fragilitat dels vincles amb el seu pare, Ovidi Montllor, mort quan ella tenia quinze anys.
Crítica:
Després de l'èxit de ‘Vida perfecta’, Leticia Dolera torna com a creadora, guionista i protagonista de ‘Pubertat’, una sèrie ambientada en la cultura castellera catalana que donarà molt a parlar per abordar temes tan actuals com la sexualitat adolescent, el consentiment, la violència de gènere i la influència que la misogínia estructural té en l'educació de la generació més jove.
Crítica:
L’estiu no és només sinònim de platja, piscina, gelats i maletes —també ho és de temps per mirar sèries. Estiguis o no de vacances, les hores alliberades del ritme habitual poden convertir-se en l’excusa perfecta per posar-se al dia amb aquelles històries que tenies pendents o deixar-te sorprendre per alguna proposta nova. Per això, a Filmtopia t’oferim el Top 5 de les millors sèries creades i/o escrites, dirigides i protagonitzades per dones per gaudir d’una temporada estival de qualitat davant la petita pantalla.
Crítica:
La creadora de ‘Girls’ s'inspira de nou en la seva pròpia vida per reivindicar la possibilitat de (re)trobar l'amor en la trentena, quan arrossegues un pòsit d'inseguretats i mancances afectives.
Crítica:
S'han fet moltes adaptacions de Jane Austen, l'escriptora anglesa del segle XIX, però sabem poc de la seva vida. I encara sabem menys de la vida de Cassandra, la seva germana gran, un personatge fonamental a la seva literatura. La sèrie Miss Austen basada en una novel·la de Gill Hornby, intenta acostar-se al personatge de la Cassandra i, a través d'ella, a la pròpia Jane Austen.
Crítica:
Michelle Williams enlluerna en aquesta minisèrie que s'atreveix a combinar drama i comèdia, malalties incurables i pràctiques sexuals heterodoxes, i que col·loca en el seu centre una història d'amor i amistat femenina tan forta que sembla reptar a la pròpia mort.
FILMS
SÈRIES
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
SÈRIES
FILMS
FILMS
FILMS
APUNTA'T A LA NEWSLETTER PER REBRE PERIÒDICAMENT TOTA L’ACTUALITAT SOBRE EL CINEMA
FET PER DONES, AMB LES ESTRENES, CRÍTIQUES DE FILMS I SÈRIES, ENTREVISTES, FILMORETRATS I MOLT MÉS.