CRÍTIQUES
Anàlisi de pel·lícules i sèries estrenades en sales i plataformes: una mirada crítica a les estrenes més recents.
Crítica:
Yo no moriré de amor: Fer-se adulta, acompanyar en la malaltia
Amb la seva Òpera prima, Marta Matute va arrasar en el passat Festival de Màlaga. "Yo no moriré de amor" es va emportar la Biznaga d’or a millor pel·lícula, i també dues Biznagas de Plata: a la millor actriu (la debutant Júlia Mascort) i al millor actor de repartiment (a Tomás del Estal). Uns guardons que reconeixen el valor d'una pel·lícula basada en les vivències de la directora, i que aborda un tema important: la manera en què la malaltia, i les cures que comporta, poden convertir-se en una prova de resistència per a una família.
Crítica:
Todo lo que fuimos: El trauma que s’hereta
En el seu tercer llargmetratge, Cherien Dabis cerca l'equilibri entre l'èpic drama familiar i el retrat polític d'una Palestina en etern conflicte.
Crítica:
El sonido de la caída: El passat que reverbera
En el seu segon llargmetratge, la directora alemanya Mascha Schilinski retrata la persistència dels traumes en quatre generacions de dones que han viscut en una mateixa casa al llarg d'un segle.
Crítica:
Quién vio los templos caer: L’eclipsi del món
En la seva òpera prima, la jove cineasta granadina Lucía Selva filma una història que es mou entre la fantasia i la realitat, el present i el passat, la nostàlgia i la contemplació, donant forma a una crítica contundent i imaginativa sobre la transformació accelerada de la seva ciutat natal.
Crítica:
Después de Kim: Un thriller íntim
Ángeles González-Sinde és directora, guionista i, a més, escriptora. Aquestes tres facetes conflueixen en la seva última pel·lícula, "Después de Kim", adaptació d'una novel·la seva publicada el 2019.
Crítica:
Pubertat: Una història de castells, adolescents i consentiment
Després de l'èxit de ‘Vida perfecta’, Leticia Dolera torna com a creadora, guionista i protagonista de ‘Pubertat’, una sèrie ambientada en la cultura castellera catalana que donarà molt a parlar per abordar temes tan actuals com la sexualitat adolescent, el consentiment, la violència de gènere i la influència que la misogínia estructural té en l'educació de la generació més jove.
Crítica:
Les 5 millors sèries fetes per dones que no et pots perdre aquest estiu
L’estiu no és només sinònim de platja, piscina, gelats i maletes —també ho és de temps per mirar sèries. Estiguis o no de vacances, les hores alliberades del ritme habitual poden convertir-se en l’excusa perfecta per posar-se al dia amb aquelles històries que tenies pendents o deixar-te sorprendre per alguna proposta nova. Per això, a Filmtopia t’oferim el Top 5 de les millors sèries creades i/o escrites, dirigides i protagonitzades per dones per gaudir d’una temporada estival de qualitat davant la petita pantalla.
Crítica:
Sense Mesura: Lena Dunham s’encomana a la comèdia romàntica en el seu retorn a les sèries
La creadora de ‘Girls’ s'inspira de nou en la seva pròpia vida per reivindicar la possibilitat de (re)trobar l'amor en la trentena, quan arrossegues un pòsit d'inseguretats i mancances afectives.
Crítica:
Miss Austen: Dues germanes
S'han fet moltes adaptacions de Jane Austen, l'escriptora anglesa del segle XIX, però sabem poc de la seva vida. I encara sabem menys de la vida de Cassandra, la seva germana gran, un personatge fonamental a la seva literatura. La sèrie Miss Austen basada en una novel·la de Gill Hornby, intenta acostar-se al personatge de la Cassandra i, a través d'ella, a la pròpia Jane Austen.
Crítica:
Dying for sex: Sexe, orgasmes i metàstasi
Michelle Williams enlluerna en aquesta minisèrie que s'atreveix a combinar drama i comèdia, malalties incurables i pràctiques sexuals heterodoxes, i que col·loca en el seu centre una història d'amor i amistat femenina tan forta que sembla reptar a la pròpia mort.
