CRÍTIQUES
Anàlisi de pel·lícules i sèries estrenades en sales i plataformes: una mirada crítica a les estrenes més recents.
Crítica:
Love Me Tender: Vicky Krieps, icona queer
Amb un carisma irradiant, l’actriu luxemburguesa dona vida a Constance Debré, l’escriptora que va narrar la seva lluita per exercir de mare queer a la França contemporània, en aquesta adaptació del llibre homònim firmada per Anna Cazenave Cambet.
Crítica:
Tres mujeres: Silenci heretat
El tercer llargmetratge de la directora tunisiana Leyla Bouzid estudia el silenci com un mecanisme d’invisibilització que oculta allò queer en el context social islàmic. Present a la Secció Oficial de la 76a edició de la Berlinale, la pel·lícula segueix la Lilia, una jove tunisiana que torna a casa seva després de la mort sobtada del seu oncle Daly.
Tresors amagats:
Días Extraños: Contra l’espectacle del dolor aliè
Una distòpia que retrata amb desassossec límits que ja hem travessat. Una crítica de l’apropiació del dolor –especialment el femení– com a espectacle. Un relat avançat al seu temps sobre poder, gènere i violència narrat a un ritme adrenalínic.
Crítica:
La noia del cor: D’hormones i harmonies
En el seu primer llargmetratge, la directora eslovena Urška Djukić aborda amb tendresa el despertar sexual de Lucija, una adolescent tímida i religiosa.
Crítica:
Yo no moriré de amor: Fer-se adulta, acompanyar en la malaltia
Amb la seva Òpera prima, Marta Matute va arrasar en el passat Festival de Màlaga. "Yo no moriré de amor" es va emportar la Biznaga d’or a millor pel·lícula, i també dues Biznagas de Plata: a la millor actriu (la debutant Júlia Mascort) i al millor actor de repartiment (a Tomás del Estal). Uns guardons que reconeixen el valor d'una pel·lícula basada en les vivències de la directora, i que aborda un tema important: la manera en què la malaltia, i les cures que comporta, poden convertir-se en una prova de resistència per a una família.
Crítica:
Pubertat: Una història de castells, adolescents i consentiment
Després de l'èxit de ‘Vida perfecta’, Leticia Dolera torna com a creadora, guionista i protagonista de ‘Pubertat’, una sèrie ambientada en la cultura castellera catalana que donarà molt a parlar per abordar temes tan actuals com la sexualitat adolescent, el consentiment, la violència de gènere i la influència que la misogínia estructural té en l'educació de la generació més jove.
Crítica:
Les 5 millors sèries fetes per dones que no et pots perdre aquest estiu
L’estiu no és només sinònim de platja, piscina, gelats i maletes —també ho és de temps per mirar sèries. Estiguis o no de vacances, les hores alliberades del ritme habitual poden convertir-se en l’excusa perfecta per posar-se al dia amb aquelles històries que tenies pendents o deixar-te sorprendre per alguna proposta nova. Per això, a Filmtopia t’oferim el Top 5 de les millors sèries creades i/o escrites, dirigides i protagonitzades per dones per gaudir d’una temporada estival de qualitat davant la petita pantalla.
Crítica:
Sense Mesura: Lena Dunham s’encomana a la comèdia romàntica en el seu retorn a les sèries
La creadora de ‘Girls’ s'inspira de nou en la seva pròpia vida per reivindicar la possibilitat de (re)trobar l'amor en la trentena, quan arrossegues un pòsit d'inseguretats i mancances afectives.
Crítica:
Miss Austen: Dues germanes
S'han fet moltes adaptacions de Jane Austen, l'escriptora anglesa del segle XIX, però sabem poc de la seva vida. I encara sabem menys de la vida de Cassandra, la seva germana gran, un personatge fonamental a la seva literatura. La sèrie Miss Austen basada en una novel·la de Gill Hornby, intenta acostar-se al personatge de la Cassandra i, a través d'ella, a la pròpia Jane Austen.
Crítica:
Dying for sex: Sexe, orgasmes i metàstasi
Michelle Williams enlluerna en aquesta minisèrie que s'atreveix a combinar drama i comèdia, malalties incurables i pràctiques sexuals heterodoxes, i que col·loca en el seu centre una història d'amor i amistat femenina tan forta que sembla reptar a la pròpia mort.
