Crítica:
El segon llargmetratge de Júlia de Paz desplega el procés d’una filla que ha d’aprendre a deixar d’estimar el seu pare maltractador.
Tresors amagats:
"Olivia", de Jacqueline Audry, està basada en la novel·la homònima de Dorothy Bussy, publicada sota pseudònim l’any 1949. L’obra va aparèixer després que Leontine Sagan rodés "Muchachas de uniforme" (1931), un film ‘queer’ pioner del cinema alemany, centrat en l’amor impossible entre una alumna i la seva professora en un internat femení dirigit per una directora autoritària que anticipa l’arribada del nazisme.
Crítica:
Carmen Maura brilla en tota la seva esplendor en aquesta comèdia ambientada a Tànger, dirigida per la tangerina Maryam Touzani, que roda per primera vegada a la ciutat on va néixer. La pel·lícula va inaugurar el Festival de Màlaga i va aconseguir el Premi del Públic a la Mostra veneciana, a més dels guardons a la millor actriu, millor pel·lícula i Premi del Públic al Festival de Mar del Plata.
Crítica:
A la cinta guanyadora de l’últim Festival de Sevilla, la jove dupla belga formada per Charlotte Devillers i Arnaud Dufeys retrata amb intensitat i empatia el procés judicial que travessen una dona, la seva filla i el seus fill a causa de la violència infligida pel pare, posant de manifest les mancances del sistema i la necessitat de reforçar la protecció que s’ofereix a les víctimes.
Tresors amagats:
Un retrobament fatídic a l’Euskadi fosca i desesperançada dels anys 80. Una història de narcotràfic i ETA, amb personatges plens de contradiccions i dubtes. L’òpera prima d’Ana Díez, "Ander eta Yul", és a més el primer llargmetratge realitzat per una directora a la indústria cinematogràfica basca. També va ser pionera per utilitzar l’eusquera i el castellà indistintament.
Crítica:
Després de l'èxit de ‘Vida perfecta’, Leticia Dolera torna com a creadora, guionista i protagonista de ‘Pubertat’, una sèrie ambientada en la cultura castellera catalana que donarà molt a parlar per abordar temes tan actuals com la sexualitat adolescent, el consentiment, la violència de gènere i la influència que la misogínia estructural té en l'educació de la generació més jove.
Crítica:
L’estiu no és només sinònim de platja, piscina, gelats i maletes —també ho és de temps per mirar sèries. Estiguis o no de vacances, les hores alliberades del ritme habitual poden convertir-se en l’excusa perfecta per posar-se al dia amb aquelles històries que tenies pendents o deixar-te sorprendre per alguna proposta nova. Per això, a Filmtopia t’oferim el Top 5 de les millors sèries creades i/o escrites, dirigides i protagonitzades per dones per gaudir d’una temporada estival de qualitat davant la petita pantalla.
Crítica:
La creadora de ‘Girls’ s'inspira de nou en la seva pròpia vida per reivindicar la possibilitat de (re)trobar l'amor en la trentena, quan arrossegues un pòsit d'inseguretats i mancances afectives.
Crítica:
S'han fet moltes adaptacions de Jane Austen, l'escriptora anglesa del segle XIX, però sabem poc de la seva vida. I encara sabem menys de la vida de Cassandra, la seva germana gran, un personatge fonamental a la seva literatura. La sèrie Miss Austen basada en una novel·la de Gill Hornby, intenta acostar-se al personatge de la Cassandra i, a través d'ella, a la pròpia Jane Austen.
Crítica:
Michelle Williams enlluerna en aquesta minisèrie que s'atreveix a combinar drama i comèdia, malalties incurables i pràctiques sexuals heterodoxes, i que col·loca en el seu centre una història d'amor i amistat femenina tan forta que sembla reptar a la pròpia mort.
FILMS
SÈRIES
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
FILMS
SÈRIES
FILMS
FILMS
FILMS
APUNTA'T A LA NEWSLETTER PER REBRE PERIÒDICAMENT TOTA L’ACTUALITAT SOBRE EL CINEMA
FET PER DONES, AMB LES ESTRENES, CRÍTIQUES DE FILMS I SÈRIES, ENTREVISTES, FILMORETRATS I MOLT MÉS.